Crítica/Libros/Poesía/Reseña

Promiscuïtat, de Àlex Susanna

Promiscuitat

Promiscuïtat
Alex Susanna
Edicions Proa
Colección Els llibres de l’Óssa Menor [Núm 323 ]
Barcelona, 2011
120 pp.

por Jordi Valls

Àlex Susanna es uno de los intelectuales catalanes más importantes que tenemos, un cúmulo de erudición y sabiduría bien escandida. Conviene decirlo claramente y sin rodeos. Como poeta lo he ido siguiendo desde que tengo uso de razón. Años atrás le perdí la pista justo después de la publicación del poemario “Suite de Gelida”. Tuvieron que pasar seis años para que volviera a publicar un nuevo libro de poemas, entonces, de repente, aparece “Angle mort” toda una sorpresa. El poemario es un punto de llegada y al mismo tiempo, una compactación y un afinamiento de alta precisión de la poesía de Susanna. “Promiscuïtat”, su última obra poética, exhala las virtudes del libro anterior, pero recupera elementos de su trayectoria. Desde el comienzo son claras las intenciones de Susana y no son nada gratuitas las citas de Lawrence Durrell: ” Cedeix al desig, però refina’l” y de Zbigniew Herbert: “Si entenc bé la meva tasca, aquesta consisteix a conciliar l’home amb la realitat que l’envolta…” esta segunda cita es mucho más larga, pero la esencia de lo escrito es, en esta breve frase, a propósito del pintor flamenco Vermeer. Susanna propone un juego de equilibrios entre la coherencia y la pasión, entre el mundo imperceptible cotidiano y la belleza omnipresente en nuestro entorno. El poeta se concilia con la vida, o mejor dicho, entiende la vida como la mejor aliada para una existencia fluida, amable, tomando el paisaje, las situaciones personales, el erotismo íntimo, los miedos presentidos al “tempus fugit”, y toma las vivencias como si fueran la última, como si quisiera, en cada poema, dejar constancia de una actitud personal y firme de resistencia civilizada frente a las agresiones sutiles, ínfimas, pero no por ello menos letales para un alma sensible. Susanna no está consciente de este paso diario y nos advierte sobre el poema “Avis” que contaremos con una lectura superficial del libro: “són petites bombes/ de rellotgeria/ amb efectes retardats/ que he anat amagant/ en llocs estratègics/ perquè t’hi entrebanquis/ i no donis res per segur”. El poema “Promiscuïtat”, que da título al libro, nos remite al eclecticismo lector de la biblioteca propia. La lectura es fundamental para Susanna y lo vemos en el poema “Lliçó” donde afirma una visión pedagógica en la libertad lectora “car sap que ha començat sense retorn/ l’incert camí cap a ella mateixa/ que només els llibres procuren”. Susanna, no mira al pasado en clave nostálgica, vive el presente y lo va anudando con deleite. No es casual que, sobre todo los primeros poemas, remitan al paisaje de la “Terra Alta”: Horta, Ermita de Sant Pol (Arens de Lledó), Los Puertos. Susanna evoca la austeridad, el paisaje sereno, los baldíos precisos de la naturaleza que contesta. Los poemas son mayoritariamente breves, el verso corto, y sin pirotecnias metafóricas -marca de la casa- ni emotividades que condicionen al lector, los poemas dicen lo que quieren decir, son honestos y de trazo limpio. Pero a veces “són petites bombes/ de rellotgeria…” y se debe tener en cuenta, que el poeta es hijo de una tradición cultural latina, que conoce muy bien, por este motivo las actitudes serenas de los clásicos están presentes, y también el humor. La ironía se encuentra esparcida a lo largo del libro de forma muy eficaz, el proverbial poema “Argúcia” que comienza con una confidencia incitadora “Li dic que em va dir que no duia calces” o “Contractes” donde el poeta afirma que los poemas de amor suelen gustar a las mujeres de los otros, ya que la propia pareja no se los acaba de creer del todo. Susanna es un observador que mira el paisaje, que se mira en los cambios fisiológicos, que mira a los hijos y a la pareja con ternura, sin esconder algún punto de crueldad hacia sí mismo, hacia su percepción íntima de la gente cercana, consciente de las pérdidas que el poeta constata como una parte del juego de la vida. No huye de la muerte, es un hecho tratado sin tragedia, en “Fuga sense fi” el poeta remarca con lucidez “…per què ens has estat arrabassada?/ Vivim a la intempèrie i no ho sabem”. El golpe de mazo cae sin dramatismo, sin alterar el paisaje, así como en el poema de Auden “Museo de Bellas Artes” donde la tragedia sucede ante la indiferencia de los objetos y las personas ajenas a la tensión de los hechos que simultáneamente pasan. Estamos a la intemperie, sí, pero con claroscuros, con la mirada estética del hombre que hace de la cultura un espacio propio de identidad, en el refugio de saberse, con todas las carencias, humano.

***

Àlex Susanna és un dels intel·lectuals catalans més importants que tenim, un pou d’erudicció i de saviesa ben escandida. Convé que algú ho digui clarament, sense embuts.  Com a poeta el vaig anar seguint des de que tinc us de raó. Anys enrere li vaig perdre la pista just després de la publicació del poemari “Suite de Gelida”  i encara va trigar sis anys a tornar a publicar un nou llibre de poemes,  llavors, de sobte, apareix “Angle mort” tota una sorpresa, un poemari que és un punt d’arribada i alhora, una compactació i un afinament d’alta precisió de la poesia de Susanna. “Promiscuïtat”, la seva darrera obra poètica, exhala les virtuts del llibre anterior, però recupera elements de la seva trajectòria. Des del començament, hi són clares les intencions de Susanna, no són gens gratuïtes les cites de Lawrence Durrell: “Cedeix al desig, però refina’l” i de Zbigniew Herbert:“Si entenc bé la meva tasca, aquesta consisteix a conciliar l’home amb la realitat que l’envolta…” aquesta segona cita és molt més llarga però l’essència de l’escrit és en aquesta breu frase a propòsit del pintor flamenc Vermeer. Susanna proposa un joc d’equilibris entre la coherència i la passió, entre el món imperceptible quotidià i la bellesa omnipresent al nostre entorn. El poeta es concilia amb la vida, o millor dit, entén la vida com la millor aliada per a una existència fluïda, amable, prenent el paisatge, les situacions personals, l’erotisme íntim, les pors intuïdes al “tempus fugit”, i pren les vivències com si fos la darrera, com si vulgues a cada poema deixar constància d’una actitud personal i ferma de resistència civilitzada davant de les agressions subtils, ínfimes, però no per això menys letals per a una ànima sensible. Susanna n’és conscient d’aquest pas diari, i ens adverteix al poema “Avís” que anem en compte amb fer una lectura superficial del llibre: “són petites bombes/ de rellotgeria/ amb efectes retardats/ que he anat amagant/ en llocs estratègics/ perquè t’hi entrebanquis/ i no donis res per segur.” Al poema “Promiscuïtat” que dóna títol al llibre ens remet a l’eclecticisme lector de la biblioteca pròpia. La lectura és fonamental per Susanna i ho veiem en el poema “Lliçó” on deixa afirmada una visió pedagògica en la llibertat lectora “car sap que ha començat sense retorn/ l’incert camí cap a ella mateixa/ que només els llibres procuren”. Susanna, no mira al passat en clau nostàlgica, viu el present i el va nuant amb delectança. No és casual que sobretot, els primers poemes remetin al paisatge de la “Terra Alta”: Horta de Sant Joan, Ermita de Sant Pol (Arenys de Lledó), Els Ports. Susanna evoca l’austeritat, el paisatge serè, dels erms precisos de la natura que contesta, els poemes són majoritàriament breus, el vers curt, i sense pirotècnies metafòriques –marca de la casa- ni emotivitats que condicionin el lector,  els poemes diuen el que volen dir, són honests i de traç net. Però en compte, “són petites bombes/ de rellotgeria…” i s’ha de tenir en compte, que el poeta és fill d’una tradició cultural llatina,  que coneix molt bé, per aquest motiu les actituds serenes dels clàssics hi són presents, i també l’humor. La ironia es troba escampada al llibre de forma molt eficaç, el proverbial poema “Argúcia” que comença amb una confidència incitadora “Li dic que em va dir que no duia calces,” o “Contractes” on el poeta afirma que els poemes d’amor solen agradar a les dones dels altres, ja que la pròpia parella no se’ls acaba de creure. Susanna, és un observador que mira el paisatge,  que es mira els canvis fisiològics, que mira els fills i la parella, amb tendresa, sense amagar algun punt de crueltat cap ell mateix, envers la seva percepció íntima de la gent propera, conscient de les pèrdues que el poeta constata com una part del joc de la vida. No defuig la mort, és un fet tractat sense tragèdia, a “Fuga sense fi” el poeta remarca amb lucidesa “…per què ens has estat arrabassada?/ Vivim a la intempèrie i no ho sabem.” El cop de mall cau sense dramatisme, sense alterar el paisatge, ben bé com al poema d’Auden “Musée des Beaux Arts” on la tragèdia succeeix davant la indiferència dels objectes i les persones alienes a la tensió dels fets que simultàniament passen. Som a la intempèrie, sí, però amb clarobscurs, amb la mirada estètica de l’home que fa de la cultura un espai propi d’identitat, en el refugi de saber-se, amb totes les mancances, humà.

_________________

JORDI-VALLSJordi Valls (Barcelona,25 de enero de 1970) es un poeta en lengua catalana. Aunque nació en Barcelona, ha vivido muchos años en la cercana localidad de Santa Coloma de Gramanet. Presidió la Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana (Asociación de Jovenes Escritores en Lengua Catalana) entre 1994 y 1996, siendo actualmente miembro de la Associació de Escriptors en Llengua Catalana (Asociación de Escritores en Lengua Catalana). De profesión librero, toda su obra ha sido escrita en catalán y aún no ha sido traducida al castellano. Al ganar los juegos florales de poesía de Barcelona en 2006 se convirtió en el primer poeta en ostentar el título de Poeta de la Ciutat de Barcelona.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s